Garrigàs

Garrigàs és el cap d’un extens terme municipal que comprèn terrenys de la plana al·luvial dels Terraprims, a l’esquerre del Fluvià. En formen part els pobles agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà.

El nucli habitat més important del poble de Garrigàs s’agleva per la carena i els vessants d’un pujol poc enlairat des del qual, especialment pels costats de llevant i tramuntana, hom gaudeix d’un panorama incomparable sobre la plana de l’Alt Empordà limitada pel mar, la serra de Rodes, l’Albera i les carenes pirinenques que es perden vers ponent sobre les quals s’enlaira, majestuós el Canigó.

L’any 1195 es troba documentat un personatge de nom Guillelmus de Garriganis. El 1279 i 1280 s’esmena l’ecclesia de Garriganis i, al segle XIV, l’Ecclesia parrocialis sancti Michaelis de Garriganis.

El nom català “garriga” és d’una arrel pre-romana i al·ludeix, com tothom sap, a un tipus de vegetació format per arbustos i mates baixes. Si l’origen del nom del poble fos el plural de garrigar (lloc plantat de garriges), evidentment, s’hauria d’escriure Garrigars.

Tanmateix, Joan Coromines considera aquest topònim derivat del nom personal gòtic Gàrika, etimologia que explica la grafia adoptada en el nomenclàtor de municipis de la Generalitat.