Aquesta setmana el Setmanari Empordà ha entrevistat l’alcaldessa. Traslladem la transcripció de l’entrevista, que per un error d’edició no ha sortit completa.
“El retard de la fibra òptica ha endarrerit el nou ajuntament”
Alcaldessa de Garrigàs. Pilar Bosch i Bech
-Com ha viscut el poble aquests quasi dos anys de pandèmia?
Doncs penso que en general de forma molt responsable, amb compromís, respecte i voluntat de fer les coses fàcils. Un tret característic d’aquest poble és l’alta participació ciutadana, durant tot aquest temps no han faltat les mostres de solidaritat i generositat i davant qualsevol proposta o necessitat ens hem sentit acompanyats i amb fortalesa per afrontar tot el que ha anat venint.
I com a tot arreu, les persones ens hem hagut d’adaptar als canvis i hem vist que segons la franja d’edat, la situació familiar o laboral, algunes persones han patit més que d’altres. Tot i que han arribat ajudes socials per sostenir situacions difícils, sempre hi ha un decalatge temporal que ho complica tot. Potser les persones més grans són les grans perjudicades, perquè la falta de mobilitat i de socialització afecta molt l’estat d’ànim i aquest és indispensable per afrontar els contratemps de la vellesa, “com em deia l’altre dia un veí: quan arribi allà dalt li demanaré a Sant Pere que em torni aquests dos anys que m’ha fotut enlaire”
-Ha tingut alguna repercussió la Covid pel que fa la salut dels ciutadans?
Inevitablement, la Covid l’han passada moltes persones del municipi i més aquests últims mesos que s’han generalitzat els contagis. Tenim constància de situacions de covid persistent, amb unes seqüeles que alteren molt la qualitat de vida del pacient i la seva família, que desitgem que amb el temps i tractament es puguin recuperar.
Ens preocupa també l’estat emocional i la salut física, després de gairebé dos anys de viure en una situació de por, pèrdua d’éssers estimats, preocupació per mil coses i assumir canvis forçats en la manera de viure, de treballar, d’estudiar i no poder veure a família i amistats…. ha estat molt dur. Penso que n’hem de ser conscients i tothom ha de posar-hi voluntat, fer l’esforç i buscar ajuda si cal, per sobreposar-nos a tot això. L’Ajuntament el primer i per això no hem dubtat en posar recursos per mantenir i ampliar les activitats a la llar, espai jove, escola, suport a les activitats de salut, socials i culturals, encara que suposi adaptar, aturar i arrancar de nou, tantes vegades faci falta, perquè s’han de posar eines de proximitat i a l’abast de la gent.
-El virus ha afectat la quina de Garrigàs, un pol d’atracció…
La quina de Garrigàs té més de trenta-cinc anys d’història i l’Associació Balcó de l’Empordà l’ha organitzat de manera ininterrompuda durant tots aquests anys. És un pol d’atracció evident i té el reconeixement de moltíssima gent d’arreu de la Província, que ens visita any rere any. És una quina organitzada per persones voluntàries, per passar-ho bé, recaptar fons i treballar per les activitats socials i culturals que realitzen al poble al llarg de l’any, però alhora és complexa d’organitzar, perquè treballa amb grans volums, dona molt bons premis i es repeteix durant diversos dies durant les festes de Nadal. L’Associació, amb molt bon criteri, no ha volgut renunciar als valors que han fet famosa la seva quina, i per descomptat tampoc córrer riscos per la salut de les persones. Aquest segon any de pandèmia les condicions no han estat òptimes, així que haurem d’esperar a tenir un context favorable per tornar-la a plantejar.
Enguany sí que hem pogut recuperar la quina que organitza l’AMPA de l’escola, que s’ha pogut fer amb seguretat i ha estat tot un èxit.
-Com porten aquest mandat municipal?
Ha estat un mandat molt complex i exigent, segurament igual que a tots els pobles i ciutats del món. No estàvem preparats per atendre una pandèmia mundial i les seves conseqüències que han afectat a tothom i a tots els àmbits de la societat. Vull agrair molt a tot el personal de l’Ajuntament i a l’equip de govern la dedicació, l’esforç i la voluntat que han mantingut durant tot aquest temps. Només a tall d’exemple diré que en el moment que es va declarar l’estat d’alarma i confinament de la població, vam ampliar l’horari d’atenció al públic per donar sortida a totes les necessitats que no estan cobertes en un micropoble com el nostre, no tenim botiga de queviures, fruiteria, fleca, ni farmàcia… , hi ha gent gran que viu sola amb necessitats no cobertes, per sort una onada de solidaritat i col·laboració va fer possible trobar solucions a cadascun dels problemes sorgits. Ha estat un aprenentatge com a poble.
Inevitablement, tot aquest enrenou altera els plans de mandat, però els projectes van avançant i hem pogut aplicar gairebé el 100% del pressupost previst i totes les obres i millores previstes s’han fet.
-Són a punt d’inaugurar la nova Casa de la vila. Ha estat llarga l’espera?
Tots els projectes tenen un procés llarg de cuina, l’administració és molt garantista i obliga a fer processos llargs i feixucs, que ja estan superats i les obres han anat molt bé. Les noves instal·lacions són fantàstiques i totalment accessibles, ja que aglutinen en un mateix edifici els serveis públics i oferiran una millor resposta a les necessitats del municipi.
El que ha endarrerit la inauguració és el retard en la connexió de la fibra òptica, que necessitava una autorització de Fomento que els hi ha costat molt temps tramitar. Ja s’ha desencallat i en breu podrem disposar del servei de fibra a tot el poble i per tant, planificar la inauguració del nou ajuntament, tanmateix lamentem molt la demora , perquè sabem que disposar de fibra òptica és un servei bàsic per als veïns i veïnes de tots els pobles i no té justificació que la burocràcia sigui gairebé infinita, també en temes tan bàsics com la fibra.
-Veuen alguna solució factible per a la cruïlla de la N-II?
Treballem molt perquè aquest tema estigui a totes les taules, però depèn de la voluntat i els recursos que hi posi el Ministerio de Fomento. Els ajuntaments afectats per aquesta cruïlla, Borrassà, Palau de Santa Eulàlia i Garrigàs fem feina conjuntament per aconseguir que el nostre accés s’inclogui a la planificació a curt termini. Demanem que es faci una rotonda o qualsevol altra solució que proposin els tècnics, que elimini el risc actual. Esperem que ben aviat puguem tenir bones notícies perquè és imprescindible actualitzar una via tan important com la Nacional II.
En els mesos vinents, Xarxa Viària de la Diputació de Girona assumirà una obra que millorarà el tram inicial de la GIV6226, just a la connexió amb la cruïlla de la NII, on anteriors projectes fallits de Fomento van deixar els primers 340 metres sense l’amplada reglamentària, obligant al pas alternatiu de vehicles just en un tram on hi ha una corba. Un cop fet això, eliminarem un segon risc, que potser no en parlem tant, tanmateix també patim al circular per aquesta via.
-Quin efecte té la reobertura de l’escola veïna de Palau de Santa Eulàlia aquest curs?
L’obertura d’una escola rural sempre és una bona notícia, perquè demostra que el Departament d’Educació pensa en la diversitat territorial i l’escola és una necessitat bàsica per les famílies que volen optar per un projecte de vida a un micropoble.
L’escola rural de Garrigàs és un projecte consolidat i portava una tendència creixent en nombre d’alumnes i evidentment aquesta nova oferta reorganitzarà les matriculacions. Palau de Santa Eulàlia no és un poble aïllat, el tenim a poc més de dos quilòmetres de Garrigàs i alguns dels nostres alumnes són d’allà.
Si ens haguessin preguntat, jo no hauria demanat obrir una escola rural tan a prop de la nostra, mantenim molt bona relació i formem part de la mateixa ZER, anirem veient en els futurs anys l’encaix, però el que és segur és que treballarem en equip perquè les escoles rurals tenen molt potencial i cal vetllar perquè tinguin els recursos suficients, tant de la Generalitat com municipals.
-Quines són les mancances d’un poble petit com Garrigàs? Hi ha dèficit de transport públic, per exemple?
Tenim moltes mancances, que no són fruit d’un dia, en aquests darrers 12 anys s’han anat acumulant temes al calaix, en quan al transport públic que preguntes, té poca freqüència i com que el bus fa un recorregut molt llarg, el viatger inverteix molt temps per arribar al seu destí i en conseqüència, molta gent no ho veu com una opció. Soms conscients que moltes famílies fan molts viatges amb cotxe cada dia per la logística familiar. Des de l’Ajuntament contribuïm subvencionant el preu del viatge a les persones jubilades i a les que es troben en situació de risc social, però és un tema que s’ha d’afrontar amb visió global i que el Consell Comarcal està analitzant.
Una altra mancança és no tenir botiga ni fleca, en aquest sentit ara hi ha una casa a la venda al centre del poble, que havia estat el forn i la botiga de queviures fins que es varen jubilar els propietaris ja fa molts anys, té un forn de llenya en perfecte estat de conservació i funcionament i seria fantàstic que una família en vulgues fer el seu projecte de vida. Tanmateix és difícil trobar gent amb l’ofici de flequer i disposats emprendre, però seria bo pel poble i des de l’Ajuntament hi posaríem totes les facilitats possibles.
Disposar de sistemes eficients de sanejament públic i garantir l’habitatge per a joves també són necessitat compartides als Micropobles. I una assignatura fallida i no per falta d’esforços i voluntat, és disposar de fibra òptica, que com he explicat abans ho hem tingut mesos encallat a Madrid. Sembla que el desplegament 5G arribarà en breu i això també ens pot ajudar, però és una vergonya que aquestes alçades encara som encallats en necessitats tan bàsiques, havent-hi la tecnologia necessària per fer-ho.
Aquesta pandèmia també ens ha posat nous reptes a l’agenda, ha canviat activitats que abans eren presencials i ara són a través de mitjans digitals, aquest canvi ha vingut per quedar-se i benvingut sigui perquè té aspectes molt positius, però una part de la ciutadania se sent perduda, desatesa i vulnerable davant de les noves dinàmiques digitals, tant publiques com privades, qüestió que haurem d’abordar com més aviat millor.
-A què dedicaran aquest tram final de mandat?
Aquest any, tots desitgem entrar en la fase final de la pandèmia, amb la consegüent recuperació i cobertura de les necessitats que se’n puguin derivar, per tant seguirem molt atents a això i alhora en fer avançar l’aprovació del nou projecte de mini deixalleria i magatzem municipal, que ha d’estar construïda com a màxim el març del 2023, a partir d’aquí millorarem de forma exponencial la gestió, el bon reciclatge i recuperació dels nostres residus, comptem amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya per fer-ho. També enguany iniciem els treballs de redacció del projecte tècnic d’accessibilitat a la zona d’equipaments, escola i centre cívic i el projecte de pavimentació del nucli de Tonyà, projectes que han estat cofinançats pel PUOSC i que s’hauran d’executar dins el període 2023/2024.
Per tant, tenim molta feina interna que no es veu, però és indispensable per trobar els recursos econòmics i fer avançar els tràmits, compliments de normativa, permisos i autoritzacions prèvies, perquè finalment el municipi pugui millorar els serveis i els seus equipaments públics.